27ª ETAPA, Pedrouzo - Santiago de Compostela 21 km

Hui hem matinat molt, jo crec que he dormit millor que mai malgrat que ho féiem a un poliesportiu, sense matalàs, amb nomes l'aïllant , en terra...però he dormit genial, potser perquè tinc tan a prop el final.

Ha sigut un passeig, nomes hui hem vist pel camí a mes persones que en tot el mes passat, ha sigut la única etapa que hem caminat compartint el camí amb els pelegrins que venen fent el francès , moltisima gent... molts turistes, gent que nomes fa els últims 100 kilòmetres, boyscouts i persones majors, autobusos, cotxes, gent sense motxilla i amb basto... la romeria de la que em parlaven.

Peró res de tot açò m'ha llevat el plaer de arribar a la plaça d'Obradoiro, he procurat gaudir al 100% del que em feia sentir eixe moment, hem entrat junts i no he pogut evitar (perquè no volia evitar-ho) emocionar-me al entrar, abraçar als companys i veure'm per fi allí, davant de la catedral i repassar els bons moments i alguns no tan bons amb esta gent i la del principi del camí, per mi es la confirmació de que si vull fer alguna cosa, m'ho propose i lluite per aconseguir-ho, puc fer tot allò que desitge fer, igual no es fàcil, potser siga dur, moltes dificultats, molta incertesa, però tot, amb costancia es possible.

Després de les fotos de rigor i el tramit de la compostela vam anar a dinar. Com a final del viatge hem anat tots a fisterra en cotxe a veure la posta de sol i cremar la roba que em gastat estos dies.

La posta de sol, espectacular, ha marcat el final del camí, final del estiu, de les vacances, del pelegrinatge a Santiago... ha acabat el dia com acaba este viatge, amb molta pena i desesperança, com un cop a la cara per recordar-nos que tornem al mon real, a la nostra vida.

Després hem cremat la roba, cadascú ha tirat el que ha cregut convenient, cremar com a neteja, deixar el passat enrere i mirar cap avant, lluitar per aconseguir el que vull. Per mi ha suposat el començament d'un nou camí que haure de treballar-me, de suar, estar preparat per a quant siga el moment, estar preparat i actuar.

Tots callats durant mes de una hora, cadascú pensant en la seua vida, les seues coses o en les ganes de agafar el llit...

el següent dia, passeig per Santiago, sopar i dinar i un poc de marxa, molts acomiadaments amb promeses que potser no complirem però espere tornar-los a vore a tots, tal volta en una altra pelegrinacio o qui sap... espere mantenir el contacte.

Al mati següent els últims comiats, nomes quedem jo i Pedro, anem al aeroport per deixar Santiago, adéu al camí, a la ciutat, als companys, un nou camí s'obre per mi, coratge i a per la vida!!

BON CAMI!!

foto 1: Monte do gozo
foto 2: entrant a la plaça d'Oobradoiro
foto 3: plaça d'Obradoiro
foto 4: davant la catedral
foto 5 i 6: dinars a Santiago per la feina ben feta
foto 7: la catedral de nit
foto 8: davant la catedral nomes arribar
foto 9: posta de sol a Fisterra
foto 10: ritual de la crema de roba a Fisterra