21ª ETAPA, Piñera - Ribadeo 38 km

Havíem de recuperar els kilòmetres de ahir i ho hem aconseguit, a mes hem entrat en Galícia deixant enrere Astúries travessant un pont que separa les dues províncies. Ha sigut una injecció d'energia saber que estàvem ja, a la ultima província que trepitjaríem en aquest camí, ja un poc cansats però renovats per continuar caminant per aconseguir el que volem, almenys jo, arribar a Santiago que ja es veu molt mes a prop, jo crec que ara res em traurà aquesta meta.
Cada dia en realitat es un pas mes endavant, una victòria, fent coses que no creia que pogués fer, caminar tots els dies 30 a 35 kilòmetres arribant al alberg molt cansat i pel mati del dia següent una altra volta en peu per continuar fent camí, conèixer a tanta gent diferent a mi, amb una historia darrere, saber que em queden tantes coses per fer, experimentar i aprendre, esta experiència es molt enriquidora en este aspecte, encara em queda temps per conèixer mes, en Galícia comença els rius de gent, crec, ja vorem que em trobaré.


Postdata: En el final d'aquesta etapa vaig sentir sentiments encontrats, per una banda felicitat extrema (no recorde quan va ser la ultima vegada que que vaig sentir açò) per veure la senyal de entrada a Galícia, aquella nit dormiríem a la ultima província del camí, i per l'altra banda, tristor, el viatge s'acabava quedaven 5 o 6 dies per arribar a Santiago i feia molta pena, però en el fons fas el camí per arribar a la fi i aconseguir el repte però fa molta pena pensar-ho, acaba el camí, les vacances, tornada al curro, a la realitat...
Una vegada “superat” vam agafar llits al alberg i a dutxar-se i a menjar, vam notar el augment de gent, el alberg estava ple, era un poliesportiu habilitat per a peregrins perquè el alberg public estava complet, ací també es nota que estem en Galícia perquè tenen un respecte molt gran pel peregrí, adaptant el que faça falta per allotjar-los a tots. Be, ja estem a Galícia, ja queda menys...
 foto 1: eixint de Piñera
 foto 2: poblet coster proper a Ribadeo
 foto 3: pont que separa Asturies de Galicia
 foto 4: nom del pont
 foto 5: entrada a Galicia

Comentaris

  1. raul8 de març del 2010, a les 15:25

    quins paisatges i que agotament pero val la pena llegir aço estic clavat en la teua pell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació