26ª ETAPA, Sobrado do Monxes - Pedrouzo 45 km


Hem començat el dia veient la missa del mati al monestir, a les 4:50 de la matinada!!!!!, crec que ha sigut la bogeria mes gran que he fet al camí, açò i no demanar-li el mail a tota la gent...

Ha sigut una etapa estranya, entre la llàstima perquè s'acabara i la alegria per arribar quasi a Santiago, a mes, teníem la idea de arribar mes lluny, al Monte do Gozo, però les forces estaven justes i hem acabat al poliesportiu de Pedrouzo perquè tot el poble estava complet.

Ara mateix estic a 17'5 km de Santiago, unes 4 hores. Demà prompte a la plaça d'Obradoiro, veure la missa i agafar la compostela... però estic trist, ja s'acaba, a vore si coincidim tots i ho celebrem.
Aniré a Fisterra i supose que cremaré alguna cosa per fer el tramit, soltar llastre, cremar per purificar, igual es una xorrada però em fa gracia acabar allí, esta volta en cotxe.
Estic un poc nerviós, a vore com reaccione en arribar allí, ja ho explicaré.

Postada: Se me va fer molt llarg aquest dia, molts quilometres, molts mal de caps per evitar entrar al camí francès tant prompte i evitar ajuntar-se amb el munt de gent que ens encontrarem, malgrat que serà inevitable vam intentar que fos el menor temps possible.
En Pedrouzo vaig experimentar que ha de ser fer el francès en agost, estàvem en un poble amb dos albergs de 250 places cadascun, i amb 100 places hoteleres i vam tindre que dormir al poliesportiu municipal, sense matalaf, nomes amb l'aïllant baix l'esquena... malgrat tot va ser la millor nit de tot el camí, vam fer unes rialles amb el company Salmantino, Juan Carlos i el seu amic inesperat del W.C. del poliesportiu, també influeix la proximitat de Santiago a mes a mes sabíem que encara quedava el viatge a Fisterra, així que no seria la fi del nostre camí plegats però estava molt a prop.

La part negativa va ser que vam deixar enrere a dos companys, l'Andreu amb una tendinitis al genoll i la Sara, amb molts dolors en la esquena, va ser desil·lusionant vore la xica plorar i al amic Andreu coix i pensar que no entraríem junts a Santiago... però havíem de continuar, demà contaré que va passar al final.
foto 1: primera senyal de Santiago
foto 2: primera fletxa groga que veía del camí francés
foto 3: fent camí...
foto 4: poliesportiu de Pedrouzo, molt comode
foto 5: preparant-se per dormir

Comentaris

  1. T-80015 de maig del 2010, a les 10:15

    Alto la guardia civil! (en la primera foto) (veus, no fa falta estar inspirat)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km

Imatge
M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes. Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar. Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadese
Més informació

19ª ETAPA, Soto de Luiña - Luarca 38 km

Imatge
Com havíem dit hui mes camins, ens havem posat de fang fins les orelles, però ha estat divertit, estampes Asturianes, semblava que apareixerien Frodo i companyia amb l'anell (mes que res esperàvem l'Arwen que dones hi han poques). Em travessat varies voltes un riu, hem desdejunat en una caleta molt guapa, un entrepà vora el mar senta molt be, la veritat es que el dia ha estat molt distret però al final una etapa llarga com totes estes ultimes, no tant roin com la de ahir però quasi. Ara ja ho veig mes clar, arribar a Santiago es qüestió de temps les cames ja les tinc preparades per el que faça falta,estic fort, cada dia mes, ajuda el fet de gaudir de la natura del camí, omplir-se de fang i deixar de banda la civilització, serà difícil a mesura que entrem en Galícia i coincidim amb el francès, però encara quedem bastants dies per arribar i espere seguir passant-ho molt be. Postdata: ja anava arrimant-me a Santiago, i estava un poc ansiós per arribar, em donava la sensació de que
Més informació

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un
Més informació