26ª ETAPA, Sobrado do Monxes - Pedrouzo 45 km


Hem començat el dia veient la missa del mati al monestir, a les 4:50 de la matinada!!!!!, crec que ha sigut la bogeria mes gran que he fet al camí, açò i no demanar-li el mail a tota la gent...

Ha sigut una etapa estranya, entre la llàstima perquè s'acabara i la alegria per arribar quasi a Santiago, a mes, teníem la idea de arribar mes lluny, al Monte do Gozo, però les forces estaven justes i hem acabat al poliesportiu de Pedrouzo perquè tot el poble estava complet.

Ara mateix estic a 17'5 km de Santiago, unes 4 hores. Demà prompte a la plaça d'Obradoiro, veure la missa i agafar la compostela... però estic trist, ja s'acaba, a vore si coincidim tots i ho celebrem.
Aniré a Fisterra i supose que cremaré alguna cosa per fer el tramit, soltar llastre, cremar per purificar, igual es una xorrada però em fa gracia acabar allí, esta volta en cotxe.
Estic un poc nerviós, a vore com reaccione en arribar allí, ja ho explicaré.

Postada: Se me va fer molt llarg aquest dia, molts quilometres, molts mal de caps per evitar entrar al camí francès tant prompte i evitar ajuntar-se amb el munt de gent que ens encontrarem, malgrat que serà inevitable vam intentar que fos el menor temps possible.
En Pedrouzo vaig experimentar que ha de ser fer el francès en agost, estàvem en un poble amb dos albergs de 250 places cadascun, i amb 100 places hoteleres i vam tindre que dormir al poliesportiu municipal, sense matalaf, nomes amb l'aïllant baix l'esquena... malgrat tot va ser la millor nit de tot el camí, vam fer unes rialles amb el company Salmantino, Juan Carlos i el seu amic inesperat del W.C. del poliesportiu, també influeix la proximitat de Santiago a mes a mes sabíem que encara quedava el viatge a Fisterra, així que no seria la fi del nostre camí plegats però estava molt a prop.

La part negativa va ser que vam deixar enrere a dos companys, l'Andreu amb una tendinitis al genoll i la Sara, amb molts dolors en la esquena, va ser desil·lusionant vore la xica plorar i al amic Andreu coix i pensar que no entraríem junts a Santiago... però havíem de continuar, demà contaré que va passar al final.
foto 1: primera senyal de Santiago
foto 2: primera fletxa groga que veía del camí francés
foto 3: fent camí...
foto 4: poliesportiu de Pedrouzo, molt comode
foto 5: preparant-se per dormir

Comentaris

  1. T-80015 de maig del 2010, a les 10:15

    Alto la guardia civil! (en la primera foto) (veus, no fa falta estar inspirat)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació