22ª ETAPA, Ribadeo - Mondoñedo 35 km

He començat molt fort amb la idea que al entrar a Galícia açò ja estava fet, però no es així, em queden 5 dies mes (ostia que poc!!) de llavar a mà la roba del dia, de matinar a les 6 del matí, caminar 35 kilòmetres i el mes sorprenent, mirar-me els peus tots els dies i a totes hores, dolors, ampolles,netejar-los i cuidar-los al màxim, eixa dutxa reparadora, eixes converses pel camí.... a no agafar el cotxe, ni veure Internet, a currar en aquell lloc...
Ací, fora de viatges interiors, el mes important es “soltar lastre”, saber que es el realment prescindible, coses que no ens deixen veure allò important que som o tenim.

I caminem buscant nomes una dutxa, un llit, que els companys arriben be, nous peregrins, ajudar i que t'ajuden, esperar o agafar-se a algú per continuar...
postdata: vaig tindre la sensació que deia al principi, que ja estava fet, però et dones conter que hi ha que anar en conter, no forçar, mantindre un ritme constant i no voler arribar mes prompte, gaudir del camí i de la gent que tenim al voltant.
La rutina del peregrí es troba a faltar després a casa, es com una litúrgia, et fas al que tens, menys comoditats que en casa però tot forma part del camí.
foto 1: l'alba a Ribadeo
foto 2: pels boscos de Galícia

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km

Imatge
M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes. Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar. Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadese
Més informació

19ª ETAPA, Soto de Luiña - Luarca 38 km

Imatge
Com havíem dit hui mes camins, ens havem posat de fang fins les orelles, però ha estat divertit, estampes Asturianes, semblava que apareixerien Frodo i companyia amb l'anell (mes que res esperàvem l'Arwen que dones hi han poques). Em travessat varies voltes un riu, hem desdejunat en una caleta molt guapa, un entrepà vora el mar senta molt be, la veritat es que el dia ha estat molt distret però al final una etapa llarga com totes estes ultimes, no tant roin com la de ahir però quasi. Ara ja ho veig mes clar, arribar a Santiago es qüestió de temps les cames ja les tinc preparades per el que faça falta,estic fort, cada dia mes, ajuda el fet de gaudir de la natura del camí, omplir-se de fang i deixar de banda la civilització, serà difícil a mesura que entrem en Galícia i coincidim amb el francès, però encara quedem bastants dies per arribar i espere seguir passant-ho molt be. Postdata: ja anava arrimant-me a Santiago, i estava un poc ansiós per arribar, em donava la sensació de que
Més informació

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un
Més informació