He tirat amb esta gent, però de fet nomes he estat amb Jose que tira bastant fort i m'he enganxat a ell i cap a Liendo. Al final no hem pogut arribar a Laredo, massa kilòmetres i el albergue segurament estiga ple, en quant a la etapa molt llarga però ha pasat be de xarreta, molt asfalt amb unes vistes impressionants, anàvem retallant el perfil de la península.
Ales 14 h estàvem en Liendo buscant l'alberg un poliesportiu i a menjar, després de compres i a recuperar i cada vegada mes clar que vull eixir d'Alcoi, espavilar-me, fer la meua vida i el que realment m'agrada, potser serà l'aprenentatge del camí, per cert, no he vist a la argentina.... snif, snif...
postdata: va ser un dia de farciment, sense mes historia que contar, això si, espectacular en quant a paisatges, fer kilòmetres vora el mar, olorant el salnitre del mar, amb un poc de pluja, i una miqueta de asfalt, es va notar el pas de Euskadi a Cantàbria, es un altre país, decididament, Euskadi es la millor part del camí del nord, la veritat es que aquest camí et va sorprenen a cada pas que dones, es una satisfacció molt recomanable.
foto 1: eixida de Pobeña
foto 2: de cami a Liendo
foto 3: este cavall va apareixer del no res, nomes li falta l'unicorn
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada