7ª ETAPA, Bilbao - Pobeña 30 km

He eixit matí cap a les 7, però m'he perdut intentant eixir, he tardat una hora i mitja, a mes m'he trobat un gos solt enorme, m'havien avisat que havia mossegat una peregrina, així que he agafat dos pedres i un bastó i l'he espantat (no se qui ho estava mes dels dos).

Després he continuat tot el camí sòl fins Barakaldo on un home m'ha explicat coses del camí acompanyant-me un bon tros, H estat be, un poc de historia d'allí i el problema que tenen amb el terrorisme allí. Des de que m'ha deixat el home fins Sestao no he trobat cap senyal, preguntava però ningú sabia contestar-me, cap peregrí des de feia hores fins que ha aparegut una argentina guapisima, rossa, ulls blaus i amb aquell accent argentí que enamora, Carol...



Anava amb sa mare (no se com es deia i m'és igual...)portaven un ritme infernal, 3 hores sense parar ni a beure però es que eixe accent... El camí ha sigut molt dur, he trobat a faltar una miqueta a l'altra gent però sabia que trobaria algú en el pròxim albergue. Al arribar a Pobeña amb dolors i patiments, mes que res per acomiadar-me de Carol, he trobat un nou grup, Jose de Barcelona, Paco de València que ja coneixia del primer dia i son bona gent, demà tiraré amb ells, ara sopar i a dormir que ja toca.


Postdata: esta etapa va ser molt dura perquè a part de fer mes de la meitat sol, sense cap senyal en tot el recorregut amb el que això suposa de nervis, no saber ben be on ets, va ser la part final del recorregut, caminàvem per un camí asfaltat, meitat carril bici, meitat caminants, molt ben arreglat però poc útil per al peregrí perquè el asfalt desfà els peus i es quan apareixen les ampolles, de fet em va eixir la primera ampolla en el camí. La xica argentina feia el camí per donar a conèixer una fundació per curar les lesions de mèdula, te un germà amb una lesió d'aquest tipus i feia el camí amb una bicicleta especial que funciona amb els braços. Dies després, jo ja en Alcoi, vaig vore mitjançant la web de la fundació que ho havia aconseguit.
foto 1: una de les poques fletxes del camí en Bilbao
foto 2: Portugalete
foto 3: Pobeña

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació