7ª ETAPA, Bilbao - Pobeña 30 km

He eixit matí cap a les 7, però m'he perdut intentant eixir, he tardat una hora i mitja, a mes m'he trobat un gos solt enorme, m'havien avisat que havia mossegat una peregrina, així que he agafat dos pedres i un bastó i l'he espantat (no se qui ho estava mes dels dos).

Després he continuat tot el camí sòl fins Barakaldo on un home m'ha explicat coses del camí acompanyant-me un bon tros, H estat be, un poc de historia d'allí i el problema que tenen amb el terrorisme allí. Des de que m'ha deixat el home fins Sestao no he trobat cap senyal, preguntava però ningú sabia contestar-me, cap peregrí des de feia hores fins que ha aparegut una argentina guapisima, rossa, ulls blaus i amb aquell accent argentí que enamora, Carol...



Anava amb sa mare (no se com es deia i m'és igual...)portaven un ritme infernal, 3 hores sense parar ni a beure però es que eixe accent... El camí ha sigut molt dur, he trobat a faltar una miqueta a l'altra gent però sabia que trobaria algú en el pròxim albergue. Al arribar a Pobeña amb dolors i patiments, mes que res per acomiadar-me de Carol, he trobat un nou grup, Jose de Barcelona, Paco de València que ja coneixia del primer dia i son bona gent, demà tiraré amb ells, ara sopar i a dormir que ja toca.


Postdata: esta etapa va ser molt dura perquè a part de fer mes de la meitat sol, sense cap senyal en tot el recorregut amb el que això suposa de nervis, no saber ben be on ets, va ser la part final del recorregut, caminàvem per un camí asfaltat, meitat carril bici, meitat caminants, molt ben arreglat però poc útil per al peregrí perquè el asfalt desfà els peus i es quan apareixen les ampolles, de fet em va eixir la primera ampolla en el camí. La xica argentina feia el camí per donar a conèixer una fundació per curar les lesions de mèdula, te un germà amb una lesió d'aquest tipus i feia el camí amb una bicicleta especial que funciona amb els braços. Dies després, jo ja en Alcoi, vaig vore mitjançant la web de la fundació que ho havia aconseguit.
foto 1: una de les poques fletxes del camí en Bilbao
foto 2: Portugalete
foto 3: Pobeña

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km

Imatge
M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes. Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar. Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadese
Més informació

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un
Més informació

24ª ETAPA, Villalba - Miraz 31 km

Hui poca cosa, pluja i mes pluja, hem arribat al final de etapa i pels pèls hem trobat lloc per dormir, es un lloc típic del camí, ho porten uns anglesos religiosos que estimen el camí i tot el que porta darrere, te un rotllo diferent i el millor, hi han dones per fi!!!. Es va notant la proximitat de Santiago i quan es notarà mes serà al camí francès, on tindrem problemes per a dormir, però hi haurà mes gent, interactuar, relacionar-se, ja vorem, de moment esta nit a vore com ho passem postdata: dia molt dur, el final de etapa se me va fer molt llarg, sabíem que en Miraz no hi havia pràcticament res, vam comprar per fer-se el sopar carregant unes borses “enormes”, et dones conter el que suposa carregar un kilo mes del necessari fent el camí, a mes ens va ploure i semblava que no arribaríem mai, això si, va valdre molt el esforç perquè vam sopar millor que cap dia amb una recepta de un company, Alberto, que es va currar un plat de pasta bonissim. Una volta instal·lats vam estar xerrant
Més informació