3ª ETAPA, Zarautz - Deba 27 km


Hui he començat amb molta fam, m'he comprat alguna cosa de panaderia i a tirar cap avant. Per primera volta he tingut companyia des del principi, amb les madrilenyes, khelga i Isabel, la primera part molt xula, des de Zarautz a Guetaria te unes vistes impressionants. Després de unes pujadetes i baixadetes ens hem trobat als dos catalans, Jordi i David i hem fet tota la etapa junts. Ens hem fet un fart de riure i xarrar però s'ens ha fet una miqueta tard, la etapa era molt dura, amb desnivells continus arribant al final de etapa vora les 3, hi havia molta gent esperant per un albergue molt xicotet, 30 places. Teníem dos opcions, un albergue privat o dormir en un frontó en la grada coberta però al aire lliure, i com açò es el camí es que que hi ha, la aventura...així que dormiré hui al aire lliure, però abans un bon sopar i a dormir. El sopar per cert bastant animat, parlàvem de les raons de cadascú per fer el camí i ha aparegut la “moral catòlica” so no ho fas per motius religiosos ets un peregrí de segona, però be, cadascú que pense el que vulga, jo tinc la meua opinió al respecte de la religió catòlica i de perquè faig el camí.



Postdata:en realitat este es un camí religiós però hi ha que adaptar-se als nous temps i saber-ho fer, a la fi tot canvia i no podem oblidar que s'ha convertit en un negoci i una forma de viatjar i conèixer el nord i conèixer la gastronomia de cada lloc, gents, costums, nomes hi ha que respectar cada opinió com ho fem amb la nostra, així que jo tornaré a repetir malgrat tot.
foto 1: ratolí de Guetaria
foto 2: platja de Deba
foto 3: comode albergue de Deba, i fresquet, ahi vaig dormir eixa nit

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km

Imatge
M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes. Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar. Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadese
Més informació

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un
Més informació

24ª ETAPA, Villalba - Miraz 31 km

Hui poca cosa, pluja i mes pluja, hem arribat al final de etapa i pels pèls hem trobat lloc per dormir, es un lloc típic del camí, ho porten uns anglesos religiosos que estimen el camí i tot el que porta darrere, te un rotllo diferent i el millor, hi han dones per fi!!!. Es va notant la proximitat de Santiago i quan es notarà mes serà al camí francès, on tindrem problemes per a dormir, però hi haurà mes gent, interactuar, relacionar-se, ja vorem, de moment esta nit a vore com ho passem postdata: dia molt dur, el final de etapa se me va fer molt llarg, sabíem que en Miraz no hi havia pràcticament res, vam comprar per fer-se el sopar carregant unes borses “enormes”, et dones conter el que suposa carregar un kilo mes del necessari fent el camí, a mes ens va ploure i semblava que no arribaríem mai, això si, va valdre molt el esforç perquè vam sopar millor que cap dia amb una recepta de un company, Alberto, que es va currar un plat de pasta bonissim. Una volta instal·lats vam estar xerrant
Més informació