19ª ETAPA, Soto de Luiña - Luarca 38 km

Com havíem dit hui mes camins, ens havem posat de fang fins les orelles, però ha estat divertit, estampes Asturianes, semblava que apareixerien Frodo i companyia amb l'anell (mes que res esperàvem l'Arwen que dones hi han poques).

Em travessat varies voltes un riu, hem desdejunat en una caleta molt guapa, un entrepà vora el mar senta molt be, la veritat es que el dia ha estat molt distret però al final una etapa llarga com totes estes ultimes, no tant roin com la de ahir però quasi.

Ara ja ho veig mes clar, arribar a Santiago es qüestió de temps les cames ja les tinc preparades per el que faça falta,estic fort, cada dia mes, ajuda el fet de gaudir de la natura del camí, omplir-se de fang i deixar de banda la civilització, serà difícil a mesura que entrem en Galícia i coincidim amb el francès, però encara quedem bastants dies per arribar i espere seguir passant-ho molt be.

Postdata: ja anava arrimant-me a Santiago, i estava un poc ansiós per arribar, em donava la sensació de que em quedaria a les portes, anava be de temps però tenia certa por de no arribar, per lesió o per alguna altra cosa, però la veritat es que mentre caminàvem se m'oblidava tot, mirant els paisatges, el mar quan apareixia de lluny, xarrar amb els companys, jo vull tornar!!
foto 1: endinsant-nos pel bosc
foto 2: per fi el mar una altra volta!!
foto 3: la caleta on vam esmorçar
foto 4: que be senta un entrepà vora el mar

Comentaris

  1. raul8 de març del 2010, a les 15:31

    precios com ho contes jo tin la ventaja de no embrutarme de fang,pero supose que no es el mateix.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació