13ª ETAPA, Colombres - Llanes 21 km


Hui una etapa tranquil·la, però jo he acabat molt cansat, menys mal que ha sigut tot el dia cara el mar. Estic un poc autista hui, encabotat en els meus pensaments, poc parlador, no se per que...



Després de tastar els plats típics per dinar, un banyet en el cantàbric sempre refrescant i alliberador.

Hi ha bon rollet amb la gent, s'ha fet un grup interessant, els salmantinos son uns caxondos i amb la resta fem bona colla, hem donat un passeig per el port, veient i sentint el mar i la tranquil·litat que això comporta, les gavines, un poc de sol...un lloc bonic per viure, ara sopar i demà un altre dia, es un poc la rutina de peregrí, dutxa, neteja de roba, curar els peus i conèixer un poc el poble on estas i en este camí a mes, banys al cantàbric.


Per cert, dona una alegria quan tens que arribar a un poble coster i escoltes les gavines gemegar com donant-te la benvinguda, la olor a sal i el soroll del mar...BRUTAL!!
postdata: ens va eixir un dia molt bo, després per la tarda en Llanes es va ennuvolar un poc, típic clima del nord supose. Estes etapes son les d'entrenament, no molt dura però de les que et reforcen les cames i sobretot el anim, perquè després de 13 dies caminant i amb la rutina que porta el peregrí s'agraeix molt poder veure el paisatge, poder parlar amb la gent, o amb els teus pensaments, veure el mar, olorar-lo, pot ser un dels millors dies.



foto 1: eixint de Colombres
foto 2: retallant la península
foto 3: platja de anunci de tele
foto 4: en el port de Llanes amb tota la colla

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació