12ª ETAPA, Comillas - Colombres 26 km


Una altra etapa relativament “senzilla” de 30 kilòmetres amb majoria del camí sense asfalt, mes llarg que per asfalt però molt menys dur per als peus, que comencen a fer-me un poc de mal. Malgrat este dolor i després de 12 dies caminant, comence a patir menys en les etapes, veig mes proper Santiago a mes, em deixat Cantàbria i entrem en Astúries esperant gaudir igual que de Euskadi, pinta molt be, unes sidres i uns pinxos per sopar segur que m'animaran.



Hem passat de ser nomes 2 a ser 6 persones caminant mes o menys a l'hora, jo, Jose de Barna, Pedro de Alacant, Carlos i Ernesto de Salamanca i Andreu, de Premià. Bon sopar en bona companyia, a mes s'ens ha unit una xica holandesa, a vore si demà la veiem que hi ha massa homes...( i la argentina perdudeta...)


postdata: ara, mes o menys, ja esta format el grup que arribarem a Santiago junts, falta Alberto de Barna i mes gent que alguna cosa diran d'aquest camí. La veritat es que esperava mes de Astúries, però el llistó estava molt alt amb Euskadi, malgrat tot, cal tornar a certs llocs perquè son molt xulos, el que mes em va agradar, la gastronomia, la sidra, la fabada, el cocido montañes.... i el que menys que ja queda poc de caminar vora el mar, però no va deixar de ser espectacular.
foto 1: eixint de Comillas
foto 2: Unquera
foto 3: San Vicente de la Barquera
foto 4:entrada a Colombres

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació