12ª ETAPA, Comillas - Colombres 26 km


Una altra etapa relativament “senzilla” de 30 kilòmetres amb majoria del camí sense asfalt, mes llarg que per asfalt però molt menys dur per als peus, que comencen a fer-me un poc de mal. Malgrat este dolor i després de 12 dies caminant, comence a patir menys en les etapes, veig mes proper Santiago a mes, em deixat Cantàbria i entrem en Astúries esperant gaudir igual que de Euskadi, pinta molt be, unes sidres i uns pinxos per sopar segur que m'animaran.



Hem passat de ser nomes 2 a ser 6 persones caminant mes o menys a l'hora, jo, Jose de Barna, Pedro de Alacant, Carlos i Ernesto de Salamanca i Andreu, de Premià. Bon sopar en bona companyia, a mes s'ens ha unit una xica holandesa, a vore si demà la veiem que hi ha massa homes...( i la argentina perdudeta...)


postdata: ara, mes o menys, ja esta format el grup que arribarem a Santiago junts, falta Alberto de Barna i mes gent que alguna cosa diran d'aquest camí. La veritat es que esperava mes de Astúries, però el llistó estava molt alt amb Euskadi, malgrat tot, cal tornar a certs llocs perquè son molt xulos, el que mes em va agradar, la gastronomia, la sidra, la fabada, el cocido montañes.... i el que menys que ja queda poc de caminar vora el mar, però no va deixar de ser espectacular.
foto 1: eixint de Comillas
foto 2: Unquera
foto 3: San Vicente de la Barquera
foto 4:entrada a Colombres

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km

Imatge
M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes. Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar. Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadese
Més informació

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un
Més informació

24ª ETAPA, Villalba - Miraz 31 km

Hui poca cosa, pluja i mes pluja, hem arribat al final de etapa i pels pèls hem trobat lloc per dormir, es un lloc típic del camí, ho porten uns anglesos religiosos que estimen el camí i tot el que porta darrere, te un rotllo diferent i el millor, hi han dones per fi!!!. Es va notant la proximitat de Santiago i quan es notarà mes serà al camí francès, on tindrem problemes per a dormir, però hi haurà mes gent, interactuar, relacionar-se, ja vorem, de moment esta nit a vore com ho passem postdata: dia molt dur, el final de etapa se me va fer molt llarg, sabíem que en Miraz no hi havia pràcticament res, vam comprar per fer-se el sopar carregant unes borses “enormes”, et dones conter el que suposa carregar un kilo mes del necessari fent el camí, a mes ens va ploure i semblava que no arribaríem mai, això si, va valdre molt el esforç perquè vam sopar millor que cap dia amb una recepta de un company, Alberto, que es va currar un plat de pasta bonissim. Una volta instal·lats vam estar xerrant
Més informació