11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km


M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes.



Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar.


Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadesella tots junts buscàvem solucions per dormir al dia següent, o com en Sebrayo em van ajudar quan ho vaig necessitar, i moments divertits amb l'Andreu quan ens va contar acudits bonissíms (d'això ja parlaré) però açò serà mes endavant.

foto 1: amb Jose, eixint de Santillana del mar
foto 2: de camí a Comillas
foto 3: Jose, recordes allo de: "comillas tiene playa?"
foto 4: en Comillas

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació