10ª ETAPA, Güemes - Santillana del mar 56 km

Sense comentaris, açò va ser el primer que vaig posar per descriure esta etapa, no tenia temps ni ganes de recordar-ho, però al final vaig escriure alguna cosa. No vaig fer ni una foto després de passar Santander, però be, gracies a este dia vaig enganxar amb un xic de Salamanca i tota la gent que vam trobar després i vam acabar el camí junts.


Etapa extra dura, des de les 7:30 fins les 21:30, Cantàbria esta molt mal senyalitzada, els albergs estan molt llunyans , a mes les indicacions de la gent d'allí lamentables, no tenen ni idea de calcular distancies, sempre quedaven 2 kilòmetres per arribar, no arribàvem mai, una pallissa física tremenda, estava trencat, em feia molt de mal al bessó, espere que demà estiga recuperat perquè potser que tinga que abandonar, a mes no vam poder gaudir de Santillana del mar, malgrat que tampoc es gran cosa, m'apetia fer-me tranquil uns vins i alguna cosa d'allí típica, però be, al final després de una dutxa vam sopar una pizza i a dormir, això si, en uns bons llits, estàvem en uns bungalous en un càmping que acollien peregrins, així que almenys vam dormir be. Dia per oblidar.

Postdata: a mes de tot açò, quan vam arribar al alberg de Santillana del mar ens van donar la mala noticia de que estava ple, i vam tindre que continuar caminant per trobar el càmping on ens vam allotjar finalment, tota una aventura. Va ser al càmping on vam trobar a Juan Carlos i Ernesto, dos companys de Salamanca amb qui vam acabar el camí, després s'ens unirien la resta, quins records!!
 
Per cert he oblidat comentar que des de Somo fins a Santander vam agafar un barquet, va ser un recorregut xulo, el paisatge es molt bonic, així també ens estalviàvem uns 10 kilòmetres a peu, que no esta gens malament.
foto 1: eixint de Güemes
foto 2: el vaixell que ens va dur a Santander
foto 3: Santander

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

11ª ETAPA, Santillana del mar - Comillas 18 km

Imatge
M'he despertat patint pel meu estat físic, ahir tenia el bessó amb molt de dolor, després de 12 hores caminant estava trencat, ara ja estic be i disposat a fer mes camí però una ruta menys dura una miqueta mes relaxada, així ho hem pensat i hem planejat fer 26 kilòmetres mes o menys, sense preses, sense asfalt, gaudint del camí i no forçar mes. Etapa tranquil·la de xarreta fins que hem arribat a Comillas, bonic poble coster, per fi he gaudit de Cantàbria i una altra volta del camí, un poc de turisme i cap al alberg a descansar. Postdata: després de la etapa del dia anterior necessitava una etapa com aquesta, pràcticament de cara al mar, unes vistes impressionants combinant muntanya i mar, vaig fer el camí per dies com aquest, es el que jo esperava del nord, vaig acabar molt content, un dia de “descans” pel que quedava per caminar, a mes ja estava formant-se el grup amb els qui vaig acabar, poc a poc ens anàvem enganxant uns a altres, etapes inoblidables, ara recorde com en Ribadese
Més informació

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un
Més informació

24ª ETAPA, Villalba - Miraz 31 km

Hui poca cosa, pluja i mes pluja, hem arribat al final de etapa i pels pèls hem trobat lloc per dormir, es un lloc típic del camí, ho porten uns anglesos religiosos que estimen el camí i tot el que porta darrere, te un rotllo diferent i el millor, hi han dones per fi!!!. Es va notant la proximitat de Santiago i quan es notarà mes serà al camí francès, on tindrem problemes per a dormir, però hi haurà mes gent, interactuar, relacionar-se, ja vorem, de moment esta nit a vore com ho passem postdata: dia molt dur, el final de etapa se me va fer molt llarg, sabíem que en Miraz no hi havia pràcticament res, vam comprar per fer-se el sopar carregant unes borses “enormes”, et dones conter el que suposa carregar un kilo mes del necessari fent el camí, a mes ens va ploure i semblava que no arribaríem mai, això si, va valdre molt el esforç perquè vam sopar millor que cap dia amb una recepta de un company, Alberto, que es va currar un plat de pasta bonissim. Una volta instal·lats vam estar xerrant
Més informació