10ª ETAPA, Güemes - Santillana del mar 56 km

Sense comentaris, açò va ser el primer que vaig posar per descriure esta etapa, no tenia temps ni ganes de recordar-ho, però al final vaig escriure alguna cosa. No vaig fer ni una foto després de passar Santander, però be, gracies a este dia vaig enganxar amb un xic de Salamanca i tota la gent que vam trobar després i vam acabar el camí junts.


Etapa extra dura, des de les 7:30 fins les 21:30, Cantàbria esta molt mal senyalitzada, els albergs estan molt llunyans , a mes les indicacions de la gent d'allí lamentables, no tenen ni idea de calcular distancies, sempre quedaven 2 kilòmetres per arribar, no arribàvem mai, una pallissa física tremenda, estava trencat, em feia molt de mal al bessó, espere que demà estiga recuperat perquè potser que tinga que abandonar, a mes no vam poder gaudir de Santillana del mar, malgrat que tampoc es gran cosa, m'apetia fer-me tranquil uns vins i alguna cosa d'allí típica, però be, al final després de una dutxa vam sopar una pizza i a dormir, això si, en uns bons llits, estàvem en uns bungalous en un càmping que acollien peregrins, així que almenys vam dormir be. Dia per oblidar.

Postdata: a mes de tot açò, quan vam arribar al alberg de Santillana del mar ens van donar la mala noticia de que estava ple, i vam tindre que continuar caminant per trobar el càmping on ens vam allotjar finalment, tota una aventura. Va ser al càmping on vam trobar a Juan Carlos i Ernesto, dos companys de Salamanca amb qui vam acabar el camí, després s'ens unirien la resta, quins records!!
 
Per cert he oblidat comentar que des de Somo fins a Santander vam agafar un barquet, va ser un recorregut xulo, el paisatge es molt bonic, així també ens estalviàvem uns 10 kilòmetres a peu, que no esta gens malament.
foto 1: eixint de Güemes
foto 2: el vaixell que ens va dur a Santander
foto 3: Santander

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Camí a Santiago!!

Em queden hores per agafar el autobús que em te que dur a Irun, i he de confessar que estic molt nerviós, vaig a començar, el que possiblement es (espere que hi hagen molts mes) el viatge menys planificat i mes estudiat a l'hora, que he fet fins ara. Vaig obert de ment, per conèixer llocs, menjars i gents de tota classe, a mes de posar-me a prova psicològica i físicament, malgrat que he entrenat estos últims mesos, segueix sent per mi una incògnita com em desenvoluparé tot sol. Potser estic exagerant, ho se, quan vinga i llegisca estes paraules me'n adonaré de si les pors que estic patint ara eren per a tant o no perquè al cap i a la fi me'n vaig a gaudir del viatge sense tindre que justificar res, nomes a gaudir i desconnectar de la meua vida per un mes i fer algo que tenia en el pensament des de feia molt de temps. Tinc pensat escriure un diari per recollir tot el que pensaré durant estos dies, el que faré i veuré, que transcriuré una volta arribe el dia 29 a casa, ni un ...
Més informació

25ª ETAPA, Miraz - Sobrado do monxes 29 km

Imatge
Etapa molt fàcil, hem arribat prompte a Sobrado amb la alegria de veure el alberg en un claustre de monestir que hi ha al poble, molt xulo, estem casi en el camí francès i es nota molt la quantitat de gent, supose que demà molt mes. Açò s'acaba , estem tot el grup junt, nomes ens queden dos dies (un de bojos si fem cas al Jose...), i em fa gracia entrar a la plaça d'Obradoiro amb la gent, junts, estem a tir de pedra... postdata: Després dels albergs passats, el de Sobrado es un hotel de cinc estrelles, les lliteres estan dins del monestir i veiem monjos passejant per allí i li dona un caire peculiar a mes les instal·lacions estan netes i hi ha bastant lloc per cuinar i menjar. El poble no es cap meravella però te una piscina que ve molt be per refrescar-se, malgrat que l'aigua de les piscines en el nord es com el cantàbric, geladisima!!! Per fi em entrat en la província de A Coruña, em va donar un plus de energia i confiança, Santiago cada vegada mes prop!! foto 1: entra...
Més informació

17ª ETAPA, Gijon - Avilés 24 km

Imatge
Per fi una etapa de descans, jo no estic per tirar 40 kilòmetres i necessitava una etapa curta per a recuperar-me dels meus problemes estomacals i que han donat lloc a bastant conya per ací. Demà serà prou mes dur que hui però això ja ho contaré demà, ara toca descansar i agafar forces. M'han parlat molt de la part “espiritual” del camí, no ho acabe de entendre, supose que cadascú trau les seues conclusions, no tinc fe, no crec en l'església, igual es això però res de introspecció, el que passa es que ací tot es relativitza, et preocupen altres coses, trobar llit i dutxa al final del dia i coses d'aquest tipo, que quan arribe a casa no tindré, una llavadora, la meua dutxa, el meu quart de bany, buuf!!!.... la meua conclusió es que, per ara, fer el camí es una forma molt bona de conèixer gent, de viatjar dura però amb satisfacció, et permet posar-te a prova tant física com mentalment però igual canvie quan arribe a Santiago, no religiosament, d'alguna altra manera, ja ho...
Més informació